Font: Institut Cugat
Quan a un pacient se li indica una artroscòpia de genoll, la primera reacció sol ser d’alleujament (per fi hi ha un pla concret), barrejada amb molts dubtes: quant trigarà a recuperar-se, si podrà tornar a treballar i a fer esport, en què consisteix exactament l’operació i quant costarà.
Una de les preguntes que més em fan els pacients abans d’una artroscòpia és, precisament, quan podran tornar a fer vida normal, i la resposta honesta és que depèn del que es trobi i es tracti dins del genoll, no només del fet d’haver passat pel quiròfan.
En aquest article expliquem què és exactament una artroscòpia de genoll, per a quines lesions està indicada, com es desenvolupa la intervenció al quiròfan, quins són els seus riscos i quins factors en determinen el cost.
Què és una artroscòpia de genoll?
L’artroscòpia de genoll és una via quirúrgica, no un tractament únic. Consisteix a introduir a l’articulació una càmera de pocs mil·límetres (l’artroscopi) a través d’una petita incisió, juntament amb instrumental específic per una altra o altres incisions igualment petites. Això permet visualitzar l’interior del genoll en un monitor i, en la mateixa intervenció, tractar la lesió que s’hi trobi.
És important entendre que dir «em faran una artroscòpia» no descriu què es repararà, de la mateixa manera que dir «m’operaran per laparoscòpia» no diu res sobre quin òrgan es tractarà. L’artroscòpia és la via d’accés; el que es fa a l’interior depèn del diagnòstic.
Per a què serveix una artroscòpia de genoll?
Mitjançant l’artroscòpia es poden realitzar procediments molt diferents entre si, entre els quals:
- Reparació o sutura d’una ruptura meniscal.
- Meniscectomia parcial en casos seleccionats, quan el teixit no es pot reparar.
- Tractament de determinades lesions lligamentoses, com ara la reconstrucció del lligament encreuat anterior.
- Tractament de determinades lesions del cartílag articular.
- Extracció de cossos lliures dins de l’articulació.
- Tractament d’algunes lesions de la membrana sinovial.
Aquesta llista no s’ha d’interpretar com una indicació automàtica: quin procediment concret es realitza depèn del diagnòstic, la clínica del pacient, les proves d’imatge, l’edat, el nivell d’activitat i altres factors individuals que l’especialista valora abans de la cirurgia.
No totes les molèsties ni totes les troballes articulars requereixen passar pel quiròfan; la indicació d’una artroscòpia sorgeix quan el dolor o els bloquejos no cedeixen amb el tractament conservador.
Quan està indicada?
A la consulta és freqüent que un pacient pensi que una artroscòpia sempre implica una cirurgia major o que qualsevol troballa a la ressonància magnètica justifica operar.
No és així. L’artroscòpia es planteja quan existeix una lesió estructural que produeix símptomes rellevants (dolor, bloqueig, inestabilitat, vessament recurrent) i que no ha respost a un tractament conservador adequat, o quan la mateixa naturalesa de la lesió fa poc probable aquesta millora sense cirurgia.
També es pot utilitzar amb finalitats diagnòstiques, tot i que avui dia la ressonància magnètica n’ha reduït molt l’ús exclusivament diagnòstic.
Com es realitza una artroscòpia de genoll?
Habitualment es realitza amb anestèsia raquídia o general, segons el cas, i de manera ambulatòria o amb una nit d’ingrés, depenent del procediment. A través de dues o tres incisions de pocs mil·límetres s’introdueixen l’artroscopi i l’instrumental quirúrgic.
La durada varia segons el que s’hagi de tractar: una intervenció amb meniscectomia parcial pot durar trenta o quaranta minuts, mentre que una reconstrucció lligamentosa o una reparació meniscal més complexa pot prolongar-se durant una o dues hores.
Quins són els riscos d’una artroscòpia?
Com qualsevol cirurgia, l’artroscòpia de genoll no està exempta de riscos, tot i que, en ser mínimament invasiva, la seva taxa de complicacions és menor que la de la cirurgia oberta.
Entre els riscos, poc freqüents, però possibles, s’inclouen la infecció, la trombosi venosa, la rigidesa articular, el fracàs de la reparació (especialment rellevant en les sutures meniscals i en les reconstruccions lligamentoses) o la persistència dels símptomes si la causa del dolor no era la lesió tractada.
Abans de la cirurgia, l’especialista ha d’informar d’aquests riscos de manera individualitzada.
Quant costa una artroscòpia de genoll?
No existeix un preu únic per a una artroscòpia de genoll, perquè el cost depèn directament de quin procediment es realitza. No és el mateix, en termes de temps quirúrgic, material i complexitat, una meniscectomia parcial que una reconstrucció lligamentosa combinada amb una sutura meniscal.
Entre els factors que influeixen en el pressupost hi ha el tipus de procediment i la seva complexitat, els honoraris mèdics, l’anestèsia, l’ús del quiròfan, si es requereix o no ingrés hospitalari, les proves complementàries necessàries, la rehabilitació posterior i, quan correspongui, la cobertura de l’asseguradora del pacient.
Per aquest motiu, el pressupost s’ha d’individualitzar després de la valoració per part de l’especialista, una vegada definit quina intervenció concreta es necessita.
L’exploració clínica i les proves d’imatge són el primer pas per determinar l’origen del dolor o del bloqueig articular i valorar si està indicada la cirurgia.
Quan hauria de consultar un especialista?
És recomanable valorar el genoll amb un traumatòleg quan hi hagi dolor persistent, sensació de bloqueig o de fallada articular, vessament recurrent, o quan una lesió meniscal o lligamentosa diagnosticada no millori amb el tractament conservador inicial.
Un diagnòstic precís, basat en l’exploració i en les proves d’imatge que es considerin necessàries, és el primer pas per decidir si una artroscòpia està realment indicada.
Conclusió
L’artroscòpia de genoll no és una solució genèrica, sinó una tècnica quirúrgica precisa que permet accedir a l’articulació amb una agressió mínima per als teixits. El seu èxit depèn d’una indicació rigorosa, d’un diagnòstic encertat i d’una tècnica adaptada a la lesió específica de cada pacient.
Entendre l’objectiu concret de la intervenció ajuda el pacient a afrontar amb més seguretat el tractament i el posterior procés de recuperació.
