Font: INSTITUT CUGAT
L’artroscòpia de turmell és una tècnica quirúrgica mínimament invasiva en la qual s’introdueixen una càmera de petit diàmetre, l’artroscopi, i els instruments quirúrgics a través de dues o tres petites incisions de tot just mig centímetre. Això ens permet veure l’interior de l’articulació amb una precisió que cap imatge de ressonància pot igualar, i actuar sobre determinades lesions sense necessitat de realitzar una cirurgia oberta.
És important saber això: el tractament que realitzarem es pot dur a terme mitjançant cirurgia convencional (oberta) o per artroscòpia. L’artroscòpia no és la cirurgia en si, sinó la tècnica utilitzada per dur a terme la cirurgia en qüestió.
I quin és, doncs, el benefici? Optimitzar el resultat: menys dolor postoperatori, menor risc de complicacions i una recuperació significativament més ràpida que amb la cirurgia oberta convencional.
Quines patologies es poden tractar?
El turmell és una articulació exigent i les patologies que es beneficien de l’artroscòpia són diverses i, cada vegada més, substitueixen cirurgies que abans s’havien de fer de manera oberta. Les més freqüents actualment en la nostra pràctica diària són:
- La inestabilitat del turmell, el gran avenç dels darrers anys, que ens permet tractar lesions cròniques o subagudes dels lligaments del turmell mitjançant artroscòpia, reparant els lligaments i fins i tot realitzant reforços amb teixits que abans només es podien fer mitjançant cirurgia oberta.
- Les síndromes d’atrapament o impingement anterior o posterior, causats per teixit tou cicatricial o per osteòfits ossis que limiten el moviment i generen dolor als extrems del rang articular.
- Les lesions osteocondrals de l’astràgal i la tíbia, en què el cartílag i l’os subjacent, per diversos motius, han patit una lesió que no es pot reparar per si sola i que causa dolor i limitacions funcionals. L’artroscòpia ajuda a revisar la lesió i, a vegades, permet evitar l’osteotomia de la tíbia per arribar fins a la lesió.
- Les fractures articulars del turmell. Actualment, hi ha prou evidència per combinar el suport visual de l’artroscòpia en una majoria de les fractures més freqüents que afecten el turmell, amb l’objectiu de millorar-ne la reducció anatòmica i la síntesi. Fins i tot es poden fixar fragments ossis amb cargols sota control artroscòpic directe.
- La neteja articular en casos de sinovitis crònica o en fases inicials d’artrosi també es pot beneficiar dels procediments artroscòpics, evitant abordatges oberts.
- La retirada de cossos lliures articulars o de fragments solts dins de l’articulació. Potser l’opció més clara per tractar aquest problema amb la mínima agressió possible és l’artroscòpia.
Què diu l’evidència científica?
Els resultats avalen la tècnica artroscòpica amb molta solidesa. Una metaanàlisi acabat de publicar a PubMed, que va analitzar 47 estudis amb 2.653 pacients, va documentar taxes d’èxit del 92,5 % en l’atrapament de parts toves, del 87,5 % en la sinovitis, del 73,2 % en les lesions osteocondrals i del 71,5 % en l’impingement ossi, amb reduccions significatives del dolor en tots els grups. Els resultats funcionals també mostren una tendència a obtenir millors resultats amb les actuacions artroscòpiques, amb bons resultats en més del 79 % dels pacients.
Així mateix, la taxa global de complicacions de l’artroscòpia de turmell se situa al voltant del 3,5-8 %, i les lesions nervioses transitòries són les més freqüents, segons una revisió de la revista JBJS publicada el 2023.
El tractament postoperatori permet iniciar la càrrega de manera precoç. Els terminis de recuperació s’adapten sempre de manera individualitzada a les exigències i al perfil físic de cada pacient.
Temps de recuperació: quan torno a la meva vida normal?
La resposta depèn de la patologia tractada mitjançant l’artroscòpia. No hi ha un moment fix, però sí que podem oferir-te uns terminis orientatius segons les diferents situacions que et pots trobar:
- La càrrega sol iniciar-se ràpidament (excepte en patologies que requereixin descàrrega, com ara les fractures) i s’intenta recuperar-la tan aviat com sigui possible, durant la primera o segona setmana. Normalment, protegint el turmell amb una bota o una ortesi.
- La deambulació sense crosses ni assistència se sol assolir cap a les 3 setmanes, tot i que es continua protegint l’articulació, sobretot en els casos de sutura lligamentosa.
- El retorn a l’activitat habitual (deambulació i activitats lleus) se situa entre les 6 i les 8 setmanes i, a partir d’aquí, si tot evoluciona correctament, es planteja la recuperació de l’activitat esportiva. En patologies com el pinçament, aquestes setmanes es poden escurçar; en casos de lesions osteocondrals, es requereix un protocol més conservador.
- La reparació lligamentosa artroscòpica per inestabilitat segueix un calendari similar al de les tècniques obertes pel que fa al retorn funcional, tot i que amb menys molèsties en la fase inicial: càrrega parcial durant les primeres setmanes i retorn a l’esport entre els 3 i els 5 mesos.
