El calendari esportiu pot exigir molt als futbolistes, però el cos necessita temps per recuperar-se. La ciència mostra que la fatiga provocada per un partit pot persistir durant diversos dies i que, en determinades circumstàncies, fins i tot 72 hores poden no ser suficients.
El futbol és un esport d’alta exigència física. Durant un partit, els jugadors alternen carreres, esprints, acceleracions i frenades, canvis de direcció, salts, xocs i nombroses accions tècniques. Tot això sotmet la musculatura i el sistema neuromuscular a un estrès considerable.
Per aquest motiu, quan acaba un partit, el cos no torna immediatament al seu estat inicial. Comença un procés de recuperació que pot durar moltes hores i, en alguns casos, diversos dies.
Una revisió publicada a Sports Medicine ja assenyalava que els futbolistes professionals que disputen partits separats només per tres dies poden no haver recuperat completament el seu rendiment físic. Els autors relacionen la fatiga posterior al partit amb factors com la deshidratació, l’esgotament del glucogen muscular, el dany muscular i la fatiga mental.
El partit no acaba quan sona el xiulet final
Un dels errors més habituals és pensar que, si un jugador pot caminar, entrenar o competir l’endemà, ja està completament recuperat. La realitat fisiològica és més complexa.
Una revisió sistemàtica i metaanàlisi que va analitzar 77 estudis i més de 1.100 esportistes va observar que diversos indicadors de fatiga continuaven alterats fins 72 hores després d’un partit. Entre aquests indicadors hi havia la capacitat de produir força amb els isquiotibials, el rendiment físic, el dany muscular i les molèsties musculars.
Això significa que un jugador pot sentir-se relativament bé i, al mateix temps, mantenir dèficits fisiològics que encara afecten la seva capacitat per córrer, accelerar, saltar o canviar de direcció a la mateixa intensitat que abans del partit.
Per què és tan important deixar temps entre partits?
El descans no és simplement deixar de fer activitat física. És el període durant el qual l’organisme intenta reparar els teixits sotmesos a càrrega, recuperar les reserves energètiques i restablir el funcionament neuromuscular.
Els esprints i els canvis de direcció, especialment freqüents en el futbol, tenen una important repercussió sobre la musculatura de les cames. Els isquiotibials, per exemple, tenen un paper fonamental en les accions d’esprint i són especialment rellevants en la prevenció de lesions musculars.
Un estudi publicat el 2024 va analitzar específicament què passava amb els isquiotibials durant les 72 hores posteriors a un partit. Els investigadors van trobar que, al tercer dia, alguns factors relacionats amb el rendiment d’esprint i amb el risc de lesió dels isquiotibials encara no havien recuperat completament els seus nivells previs al partit. També van observar alteracions estructurals en fibres del bíceps femoral. Els autors conclouen que 72 hores de recuperació poden no ser suficients per a la recuperació completa dels isquiotibials després d’un partit de futbol.
Més descans no significa sempre millor rendiment?
No tots els jugadors necessiten exactament el mateix temps de recuperació. L’edat, l’estat físic, la càrrega acumulada, els minuts disputats, la posició al camp, la intensitat del partit, el son, la nutrició i l’historial de lesions poden modificar les necessitats individuals.
Per això, no existeix una xifra universal que permeti afirmar que tots els futbolistes necessiten exactament 48, 72 o 96 hores entre partits.
La literatura científica, però, sí que permet extreure una idea clara: reduir excessivament el temps de recuperació pot significar començar el següent partit quan l’organisme encara no ha completat el procés de recuperació.
Aquesta qüestió és especialment important en períodes de calendari congestionat, quan els equips disputen diversos partits en pocs dies. En aquestes situacions, la gestió de la càrrega d’entrenament i del descans es converteix en una part fonamental de la preparació esportiva.
Descansar també és entrenar
En l’esport d’alt nivell encara existeix, de vegades, la idea que treballar més sempre és millor. Però l’adaptació esportiva no depèn únicament de l’entrenament: també depèn de la capacitat de l’organisme per assimilar aquesta càrrega i recuperar-se.
Dormir adequadament, alimentar-se correctament, hidratar-se i disposar de prou temps entre esforços formen part del procés d’entrenament tant com les sessions físiques o tàctiques.
De fet, les estratègies de recuperació —com el son, la nutrició, la recuperació activa, el massatge o la immersió en aigua freda— han estat àmpliament estudiades en futbol. Una revisió sistemàtica publicada el 2022 va analitzar específicament les estratègies aplicades durant les primeres 72 hores després dels partits i va remarcar la necessitat de gestionar adequadament aquest període de recuperació.
El descans és una qüestió de salut
Quan parlem de descans entre partits, per tant, no hauríem de parlar únicament de rendiment esportiu. També hauríem de parlar de salut.
Un futbolista que competeix repetidament sense haver recuperat adequadament la seva capacitat física pot trobar-se en una situació de fatiga residual. Aquesta situació no implica automàticament que es produeixi una lesió, però sí que justifica una gestió acurada de la càrrega i de la recuperació.
La ciència no diu que un futbolista necessiti obligatòriament tres dies de descans després de cada partit ni que un partit amb menys de 72 hores sigui necessàriament perillós. El que mostra és una realitat més important: la recuperació és un procés fisiològic individual i no es pot donar per acabada simplement perquè hagin passat unes poques hores o perquè el jugador se senti bé.
El calendari també ha de respectar el cos
El futbol professional exigeix competició, espectacle i resultats. Però darrere de cada partit hi ha un organisme que necessita recuperar-se.
La recerca disponible mostra que la fatiga muscular, el dany muscular i determinats dèficits de rendiment poden persistir durant dies després d’un partit. En alguns casos, fins i tot les 72 hores poden no permetre una recuperació completa.
Per això, el descans entre partits no hauria de considerar-se un temps perdut. És una part essencial de la preparació del següent partit.
En futbol, recuperar-se també és entrenar. I respectar el temps que necessita el cos per recuperar-se no és una comoditat: és una necessitat fisiològica.
