Cada vegada que arriba un nou paró internacional, els clubs encreuen els dits. Els seus millors futbolistes marxen durant uns dies amb les seves seleccions i, massa sovint, alguns tornen amb problemes físics. Les imatges d’un jugador abandonant el terreny de joc lesionat amb la samarreta del seu país s’han convertit en una escena habitual del futbol modern.
Però, per què sembla que hi hagi tantes lesions durant les concentracions de seleccions?
La resposta no és tan senzilla com assenyalar els partits internacionals. El problema sembla estar, sobretot, en la quantitat de futbol que acumulen els jugadors d’elit i en la falta de temps per recuperar-se.
El problema comença abans d’arribar a la selecció
Quan un futbolista és convocat, no arriba a la selecció descansat i preparat per començar de zero. En molts casos arriba després d’haver disputat partits de lliga, Champions, copes nacionals i altres competicions.
Això significa que la concentració internacional és una continuació d’una temporada que ja està en marxa.
Un estudi publicat el 2024 va analitzar 1.270 lesions i 2.540 casos de control en futbolistes de cinc de les principals lligues europees durant les temporades 2021-22 i 2022-23. Els investigadors van observar que els jugadors lesionats presentaven una càrrega de partits més elevada, menys recuperació i més exposició als viatges internacionals durant les quatre setmanes anteriors a la lesió. PPubMed Central (PMC)+1
Per tant, quan un jugador es lesiona amb la selecció, la causa pot haver començat molts dies abans.
El cos no entén de samarretes
Per al cos del futbolista, hi ha poca diferència entre jugar amb el seu club o amb la selecció. Els músculs, tendons i articulacions han de suportar la mateixa exigència física.
El problema apareix quan el jugador acumula partit rere partit sense disposar del temps necessari per recuperar-se.
Els períodes amb diversos partits consecutius poden augmentar la fatiga i reduir la capacitat de recuperació. Una declaració de consens d’experts publicada el 2025 assenyala precisament la congestió del calendari, els períodes insuficients de descans i els viatges com alguns dels principals factors que cal tenir en compte per protegir la salut dels futbolistes. PPubMed Central (PMC)+1
És una qüestió de matemàtiques: si el jugador juga més partits, però el temps disponible per recuperar-se no augmenta, el marge d’error del cos es redueix.
El canvi de rutina també importa
Un altre element és el canvi entre club i selecció.
Durant la temporada, el futbolista treballa habitualment amb un mateix equip mèdic, preparadors físics i entrenadors. Aquest grup coneix la seva càrrega de treball, les seves característiques i, en molts casos, fins i tot petites molèsties que encara no han provocat una lesió.
Quan arriba a la selecció, canvia l’entorn.
Canvien els entrenaments, els companys, els sistemes de joc i els horaris. I, sobretot, pot canviar la càrrega física que rep en pocs dies.
Un estudi que va analitzar el pas dels jugadors del club a una selecció abans de grans tornejos va investigar precisament aquesta transició i la seva relació amb les lesions sense contacte. SScienceDirect
Això no significa que el canvi de selecció provoqui automàticament una lesió. Però sí que posa de manifest la importància de controlar com arriba cada futbolista a una concentració.
Els quilòmetres també passen factura
No tots els internacionals tenen el mateix problema.
Un jugador europeu que viatja una hora amb avió no afronta la mateixa situació que un futbolista que ha de travessar un oceà per jugar dos partits amb la seva selecció.
Els viatges llargs impliquen hores assegut, canvis horaris, alteracions del son i menys temps disponible per recuperar-se.
La investigació sobre futbolistes professionals ha relacionat els viatges internacionals amb una exposició més elevada a factors que poden perjudicar la recuperació. Un altre estudi específic sobre futbolistes convocats per seleccions destaca que el jet-lag i la fatiga dels viatges poden afectar tant el rendiment físic com el benestar dels esportistes. PPubMed Central (PMC)
Així, un jugador pot acabar un partit amb el seu club, agafar un avió, arribar a un altre país, entrenar l’endemà i tornar a jugar pocs dies després.
El calendari no només acumula minuts. També acumula quilòmetres.
Però realment hi ha més lesions amb la selecció?
Aquí cal fer una precisió important.
La percepció que les seleccions provoquen moltes més lesions no sempre coincideix exactament amb les dades. Un estudi que va seguir un club professional durant cinc temporades va trobar que la incidència de lesions durant els partits de selecció no era significativament diferent de la dels partits de club. A més, les lesions produïdes durant el servei internacional representaven una part relativament petita del total de jornades de baixa del club analitzat. TTaylor & Francis Online+1
Això és important perquè evita una conclusió massa fàcil: no es pot afirmar simplement que jugar amb la selecció sigui més perillós que jugar amb el club.
El problema sembla ser més ampli: el futbolista d’elit juga cada vegada més partits i té menys espais per recuperar-se.
El calendari és el gran debat
La congestió del calendari s’ha convertit en un dels grans debats del futbol professional.
Una enquesta a 1.055 futbolistes professionals va mostrar que una part important dels jugadors considerava excessiva la càrrega de partits i relacionava la falta de recuperació amb problemes físics. El 55% dels participants va afirmar haver patit almenys una lesió que atribuïa a la sobrecàrrega. PPubMed Central (PMC)+1
No significa que totes aquestes lesions fossin causades científicament per la congestió: es tracta de la percepció dels mateixos jugadors. Però ofereix una dada significativa sobre com viuen el problema els protagonistes.
I el calendari encara s’ha complicat més amb l’expansió d’algunes competicions de clubs i la incorporació de nous formats. Un informe de FIFPRO ha advertit que els futbolistes més utilitzats poden arribar a acumular una quantitat extraordinàriament elevada d’aparicions en una temporada. FFIFPRO
Club contra selecció: una batalla que perjudica el jugador?
Quan un futbolista es lesiona amb la selecció, sovint apareix immediatament una disputa.
El club pot considerar que el jugador ha estat usat massa. La selecció pot argumentar que el futbolista ja va arribar amb una càrrega acumulada. I el jugador queda al mig.
Però el problema no és necessàriament qui té la culpa.
El futbolista és el mateix quan porta una samarreta o l’altra.
Per això, cada vegada cobra més importància compartir informació entre clubs i seleccions: quants minuts ha jugat el jugador, quants dies ha descansat, quins viatges ha fet, quines càrregues ha suportat i si arriba amb alguna molèstia.
La solució: més control i més recuperació
Reduir les lesions no depèn d’una única mesura.
Cal controlar la càrrega individual de cada jugador, evitar acumulacions excessives de minuts, adaptar els entrenaments a l’estat físic del futbolista i garantir períodes suficients de recuperació.
També cal tenir en compte els viatges i els canvis horaris, especialment en els jugadors que participen en seleccions situades a milers de quilòmetres del seu club.
La qüestió de fons és senzilla: un futbolista no és una màquina que es pugui posar a jugar indefinidament.
El futbol modern ha augmentat el nombre de competicions, partits i desplaçaments. Però el cos humà continua necessitant dormir, recuperar-se i descansar.
I potser aquesta és la paradoxa del futbol actual: tothom vol veure els millors jugadors sobre la gespa, però perquè aquests jugadors puguin continuar competint al màxim nivell cal, precisament, donar-los temps per no jugar.
Quan un internacional cau lesionat durant un partit amb la seva selecció, la imatge que veiem és només el final de la història. La veritable pregunta potser és quants partits, entrenaments, hores d’avió i dies sense descans hi havia darrere d’aquella lesió.
