Les noves pràctiques esportives (running o pàdel) han augmentat el nombre de lesions en el tendó d’Aquil·les, ja sigui també per l’augment d’edat en començar la practica, o pel mal escalfament que realitzem a l’hora de la pràctica esportiva, com per exemple el futbol.
El tendó d’Aquil·les és el tendó més fort del cos humà, amb uns 10 cm de longitud per 1 cm d’amplada a la zona mitjana. Connecta el tríceps sural amb el taló. Realitza la flexió plantar del peu i participa en la flexió del genoll. S’encarrega d’enlairar el peu del sol facilitant els desplaçaments al caminar, córrer o saltar; per aquest motiu és en aquestes accions quan comencem a sentir els primers símptomes.
La tendinitis aquil·lià és la inflamació del tendó d’Aquil·les. La tendinitis sol ser transitòria. Si amb el temps no desapareix, pot portar a la degeneració del tendó convertint-se en una tendinosi, podent arribar a produir-se petits esquinços.
Tractament, diagnòstic i prevenció
És una de les lesions més comunes en el món de l’esport, que pot deixar-nos allunyats de la nostra activitat física durant un llarg període, pel fort dolor que provoca aquesta afectació: la tendinitis del tendó d’Aquil·les.
La tendinitis està inclosa dins dels trastorns que es produeixen per l’ús excessiu, això com per l’augment de l’activitat esportiva sense un bon escalfament i entrenament.
Existeixen altres causes comunes:
• Compensacions amb el turmell quan existeix dolor en l’arc plantar. Un arc del peu massa alt també pot produir excessiva tensió al tendó.
• L’abús de salts com passa al bàsquet.
• Traumatismes directes sobre el tendó.
• L’ús de tacons freqüents produeix l’escorçament de la musculatura. Aquest motiu produeix que les dones siguin més propenses a patir aquest tipus de lesió.
• Els entrenaments en pendent produeix l’estirament continu del tendó.
• La pressió contínua sobre tendó. És el cas del calçat rígid com en l’esquí.
• Pronació excessiva del turmell.
• Desviacions axials del turmell provocant canvis en la tracció del tendó.
• Tendinitis provocada per una artritis.
• Espoló calcani, pot produir la irritació del tendó pel fregament.
• Escurçament del tríceps sural.
Símptomes de la tendinitis d’Aquil·les
El dolor en el taló i al llarg del tendó és el símptoma més característic d’aquesta lesió. Al principi sol aparèixer pels matís disminuint al llarg del dia amb l’activitat i podent regressar després de l’activitat física. Amb el temps el dolor pot ser constant. És molt important per activar física en el moment que comencem a sentir el dolor per prevenir que s’agreugi la lesió.
El dolor és produir amb la palpació sobre el tendó, o en oprimir també al costat dels mateixos. Podem trobar dolor en els moviments de flexo-extensió del turmell i en intentar col·locar-nos de puntetes. Per altra banda, pot aparèixer inflamació i rigidesa en el tendó sobretot després dels períodes de descans o és matins.
Diagnosi i tractament de la tendinitis del tendó d’Aquil·les
La diagnosi és principalment clínica. Buscarem en un examen físic dolor o sensibilitat al llarg del tendó quan el pacient es col·loca sobre els dits del peu. Una ressonància magnètica ens pot ajudar a definit millor l’extensió de la lesió i si existeixen altres estructures afectades.
El tractament d’elecció és el conservador, poden passar de 2 a 3 mesos perquè el dolor desaparegui. Deuen passar de 3 a 6 mesos d’evolució amb el tractament conservador sense que existeixi millora per considerar realitzar un tractament quirúrgic.
Quan comencem amb símptomes d’una possible tendinitis aquilea, és important realitzar un tractament antiinflamatori:
• Descans i elevació: hi ha casos que és necessari detenir qualsevol activitat esportiva, en altres casos és suficient amb canviar a activitats que produeixin menys tensió sobre el tendó com pot ser nadar o muntar en bicicleta.
• Gel: aplicació de 2 a 3 vegades al dia per 15 a 20 minuts.
• Medicaments antiinflamatoris no asteroides: aspirina, ibuprofè…
També podem aplicar plasma enriquit. En aquest tractament, s’extrau sang del pacient i es centrifuga obtenint-se un plasma ric en plaquetes que posteriorment s’injecta a la zona de la lesió o inflamació amb la finalitat de reparar els teixits i d’alguna manera ajudar a rejovenir-los.
Una vegada iniciada la part antiinflamatòria és necessari començar a buscar les possibles causes de la tendinitis:
• Potser per problemes anatòmics: un peu pronador, un peu buit, una desviació axial.
• Causes de l’activitat esportiva: per un costat el tipus de calçat que estem utilitzant, també dins de l’entrenament hem de donar-li importància i prestar-li atenció als estiraments, als gestos esportius i als tipus d’exercicis, i per últim la superfície on entrenem o competim.
• També és molt important les causes d’origen sistèmic com poden ser alteracions musculars, processos metabòlics, reumàtics,…
I sempre poden utilitzar la fisioteràpia, electroteràpia, ultrasò i massatge.
