El cos humà té una sèrie de borses seroses, situades en l’àmbit de les prominències òssies, la missió de les quals és protegir dels traumatismes aquestes prominències i a la vegada facilitar el lliscament de les parts toves sense lesionar-se.
Aquestes borses tenen un contingut líquid, similar al líquid sinovial de qualsevol articulació. Quan augmenta la quantitat de líquid es produeix la denominada bursitis.
Les borses seroses més importants i que amb més freqüència es lesionen són:
- BORSA TRONCANTEREA: Entre el maluc i la musculatura glútia.
- BORSA OLECRANIANA: A la punta del colze.
- BORSA PREROTULIANA: En el genoll per davant de la ròtula.
Hi ha multitud de causes d’aparició de les bursitis, des de reuma fins a trastorns endocrins i el mateix sobrepès, però la causa més freqüent són els traumatismes.
És fàcil entendre perquè són lesions freqüents en els porters i en les tres localitzacions, ja que, els traumatismes directes i les caigudes sobre el terreny de joc són continues.
La simptomatologia sempre apareix amb l’aparició d’un embalum sobre la prominència òssia a la zona de la borsa serosa que freqüentment és indolor, en l’evolució posterior ja apareix dolor a la pressió directa o indirecta (acostar-se, agenollar-se…) i, per desgràcia ferides i erosions produïdes en la pràctica esportiva.
No requereix cap prova complementària (eco, ressonància, gammagrafia,…) pel seu diagnòstic, ja que l’embalum és molt evident.
Tractament:
És sempre mèdic i basat en tres premisses:
- Reduir el contingut de la borsa: Gel, evitar el suport directe, aspiració del líquid.
- Evitar que es formi nou líquid: antiedematosos enzimàtics. No solen donar bons resultats els antiinflamatoris no asteroïdeus.
- Evitar la sobre infecció: Davant el menor enrogiment cutani, associar antibiòtics (cloxacil·lina).
No existeix cap evidència científica seria, sobre els resultats positius amb tractaments fisoterapèutics (electró o massoteràpia).
En casos severs, multi drenats i repetitius, estaria indicada l’exèresi quirúrgica, amb mínimes recidives.
Prevenció:
No existeix. Un porter ha de llençar-se a terra i utilitzar els colzes… L’única cosa que es pot fer és minimitzar els cops i possibles lesions amb un major amortiment sobre els possibles impactes. Això ho podem aconseguir mitjançant un encoixinat de les zones prominents i gel després de les activitats esportives.
