En persones que pateixen asma fer esport pot originar dubtes sobre els efectes que dona aquesta malaltia.
Una de les metes que solem proposar-nos amb gran entusiasme a l’inici de cada nou any és la realització d’exercici físic (entre elles apuntar-nos a un gimnàs o entrar a la moda del running). Sempre és positiu plantejar-se realitzar algun tipus d’esport, ja que originarà una millora substancial en la nostra salut, però en persones que pateixen asma pot originar dubtes sobre els efectes d’aquesta malaltia.
L’asma és una afectació en l’àmbit pulmonar que es caracteritza per un estretament de la via aèria (principalment dels bronquis) de forma transitòria i reversible. Aquesta alteració originarà dificultat pel pas d’aire amb sensació d’ofec, opressió en respirar, accessos de tos seca i sorolls en el pit (xiulets). Una vegada superat l’episodi, l’estretament desapareix i el pacient torna a trobar-se bé. Cadascú dels episodis d’estretament bronquial es denomina crisi asmàtica o també bronc espasme.
Dintre de les principals causes d’asma bronquial trobem l’al·lèrgia als àcars de la pols, els pòl·lens, els fongs i els epitelis dels animals. Quan la persona pateix algunes d’aquestes al·lèrgies, les seves vies respiratòries es tornen més sensibles enfront de diversos estímuls, com per exemple, l’exercici físic.
L’exercici físic contribueix un aspecte essencial a l’educació global infantil i una activitat saludable en l’adult. Patir una malaltia al·lèrgica no ha de representar una barrera per la pràctica de l’esport. Alguns atletes famosos i esportistes d’elit pateixen asma sense que això els hi hagi impedit practicar esport d’alta competició (per exemple, Miguel Indurain, Gemma Mengual o Jordi Llopart). L’activitat física és recomanable en persones amb asma, ja que produirà una millora en la funció cardiorespiratòria i pulmonar, no obstant a això, és important portar el control adequat i seguir una sèrie de recomanacions.
Recomanacions generals
• Complir el tractament preventiu regular de l’asma pautat pel teu mèdic.
• La persona amb asma ha d’estar sense símptomes abans de fer exercici.
• Si ja en repòs mostra signes de dificultat respiratòria no deu iniciar l’activitat física fins no estar resolts aquests símptomes.
• Portar sempre la medicació de rescat per aplicar-la en el cas d’aparèixer senyals d’asma (ventolí, antihistamínics).
• Millor practicar exercici en llocs tancats, pavellons, o en condicions climàtiques adequades (pitjor en dies freds, plujosos, de vent, alta contaminació, polsegosos o amb alta quantitat de pòl·lens).
• És recomanable fer exercicis d’escalfaments i estiraments. El preescalfament adequat produeix en molts asmàtics un efecte broncodilatador passatger ajudant a la pràctica de l’esport, malgrat que en l’esport professional ha donat més d’un problema de dopatge.
Tractament com premedicació
La mediació prèvia s’administrarà en el cas que la persona no toleri l’exercici físic de forma periòdica i desencadeni símptomes d’asma. Aquest tractament s’aplica uns 15-20 minuts abans de l’exercici i generalment consisteix en un inhalador tipus broncodilatador (beta mimètic o cromoglicat) pautat pel metge. Aquest tipus de tractament sol ser molt eficaç i permet la pràctica d’esport de forma regular.
Durant l’exercici, el pacient ha de conèixer la seva situació clínica en cada moment. Mai s’ha d’arribar a fer un exercici extenuant i aquest ha d’interrompre’s amb l’aparició dels primers símptomes asmàtics.
Tractament de rescat:
És la medicació que la persona ha d’administrar-se de forma precoç si durant la realització de qualsevol activitat física nota símptomes d’asma com fatiga, opressió o xiulets al pit o atac de tos. En aquests casos s’ha d’interrompre l’esforç i prendre el tractament de rescat, generalment un broncodilatador inhalat associat o no a corticoides antiinflamatoris de la via aèria. Aquesta medicació de rescat es pot repetir al cap de 15 o 30 minuts si no ha millorat dels símptomes i sempre portar-lo a sobre.
Activitats que produeixen més símptomes d’asma:
• Activitats amb ventilació/minut alta: carrera de resistència, ciclisme, bàsquet, futbol i rugbi.
• Activitats amb aire fred i sec: patinatge i hoquei sobre gel, esquí nòrdic.
• Totes aquelles activitats en exterior en època de pol·linització en el cas que la persona tingui al·lèrgia a aquest pol·len.
Activitats que produeixen menys símptomes d’asma:
• Activitats amb ventilació/minut baixa: handbol, tenis, jocs de raqueta, gimnàs, karate, lluita, golf, beisbol, esquí alpí, exercicis isomètrics.
• Activitats amb aire càlid i humit: natació, waterpolo, trampolí. Excepte en aquelles persones amb al·lèrgia a fongs de la humitat que deuen evitar-les.
Medicaments permets i prohibits en l’asma i altres malalties al·lèrgiques per esportistes de competició:
Aquest ús es troba legislat a: BOE nombre. 84, divendres 7-abril-2000, pàgines 14411-14416.
En l’actualitat els esportistes amb asma poden utilitzar la medicació antiinflamatòria (corticoides) o broncodilatadors sense por al dopatge sempre que s’acrediti i objectivi la seva condició d’asmàtic i s’utilitzi els medicaments autoritzats per les autoritats esportives.
Totes les mesures comentades resulten senzilles d’aplicar a la pràctica. Si té sospita de patir asma ha d’anar al seu metge per realitzar un diagnòstic i tractament adequat.
L’esport sempre ha de ser una activitat recomanable i satisfactòria per la persona afectada per l’asma.
