LA CICATRITZACIÓ DE LES LESIONS MUSCULARS EN EL FUTBOLISTA

El futbol és un esport d’alta intensitat que combina acceleracions, frenades, canvis de
direcció, salts i xuts repetits. Aquestes exigències físiques fan que les lesions
musculars siguin molt freqüents, especialment a la musculatura isqui tibial, el
quàdriceps, els adductors i els bessons. Entendre com es produeix la cicatrització
muscular és clau per optimitzar la recuperació, reduir el risc de recaigudes i garantir
un retorn segur a la competició.
Què és una lesió muscular?
Una lesió muscular es produeix quan les fibres del múscul pateixen un estirament
excessiu o una ruptura, parcial o total. En el futbolista, solen aparèixer durant
accions explosives com un esprint o un xut potent. Aquestes lesions es classifiquen
habitualment en graus (I, II i III) segons la gravetat del dany estructural.
Fases de la cicatrització muscular
La cicatrització d’una lesió muscular és un procés biològic complex que es
desenvolupa en tres fases principals, que sovint se superposen:

1. Fase inflamatòria (0–3 dies)
   Immediatament després de la lesió, el cos inicia una resposta inflamatòria. Apareixen
   dolor, inflor i, en alguns casos, hematoma. Durant aquesta fase:
    Es produeix la neteja del teixit danyat.
    Arriben cèl·lules inflamatòries que inicien el procés de reparació.
    L’objectiu principal és protegir la zona lesionada.
   Un excés d’activitat o una reincorporació prematura pot agreujar la lesió en aquest
   moment.
2. Fase de reparació o regeneració (3–21 dies)
   En aquesta etapa:
    Es formen noves fibres musculars a partir de cèl·lules satèl·lit.
    Es produeix teixit cicatricial (col·lagen) que uneix la zona lesionada.
    Comença la recuperació progressiva de la força i la mobilitat.
   Una rehabilitació ben planificada és essencial per orientar correctament les fibres i
   evitar una cicatriu rígida o dèbil.
3. Fase de remodelació o maduració (setmanes o mesos)
   És la fase més llarga i sovint la més oblidada. El teixit muscular:
    S’adapta progressivament a les càrregues funcionals.
    Augmenta la resistència i l’elasticitat.
    Redueix el risc de recaiguda si el procés s’ha completat adequadament.
   Durant aquesta fase és fonamental el treball específic de força, control
   neuromuscular i gestos esportius propis del futbol.

Factors que influeixen en la cicatrització
La velocitat i qualitat de la recuperació muscular depenen de diversos factors:
 Gravetat de la lesió
 Edat del futbolista
 Historial de lesions prèvies
 Qualitat del tractament i la rehabilitació
 Descans, nutrició i hidratació adequada
Una mala gestió d’aquests factors pot provocar cicatrius musculars deficients i
augmentar el risc de recaigudes.
Importància de la rehabilitació en el futbolista
La rehabilitació no ha de limitar-se a eliminar el dolor. Ha de preparar el múscul per
suportar les altes demandes del futbol, incloent-hi:
 Exercicis excèntrics
 Treball de força funcional
 Programes de readaptació progressiva al camp
 Control de la càrrega d’entrenament
Un retorn precipitat a la competició és una de les principals causes de lesions
recurrents.
Conclusions
La cicatrització de les lesions musculars en el futbolista és un procés dinàmic que
requereix temps, control i una intervenció adequada. Conèixer les fases de curació i
respectar-les permet no només una recuperació més ràpida, sinó també més segura i
duradora, contribuint al rendiment esportiu i a la prevenció de futures lesions.