La lesió de tríada és una de les més temudes pels futbolistes, ja que afecta directament el genoll, una de les articulacions més importants en l’esport. Més concretament, la tríada de genoll o tríada d’O’Donoghue engloba les lesions següents:
- Ruptura del lligament encreuat anterior (LCA)
- Del lligament lateral intern (LLI)
- Del menisc intern
En aquest article t’expliquem com es produeix aquesta lesió, en què consisteix, els millors tractaments per a la seva recuperació i, el més important, com prevenir-la. Si vols continuar rendint al màxim sobre la gespa i evitar aquestes complicacions, continua llegint.
Com es produeix la tríada?
El mecanisme de lesió de la tríada és similar al de la ruptura del lligament encreuat anterior. Cal diferenciar entre el mecanisme amb contacte i el mecanisme sense contacte (el més habitual).
La lesió es produeix generalment quan el genoll gira cap a dins mentre es troba en una posició incòmoda i el peu està fix a terra. Això genera una pressió excessiva sobre el lligament, que acaba trencant-se mentre intenta estabilitzar el moviment.
Quan el lligament es trenca i hi ha una torsió excessiva, també es pot danyar el lligament lateral intern. Això fa que el fèmur es desplaci i pessigui el menisc, trencant-lo.
La pitjor lesió per al futbolista
Quan parlem de lesions de genoll, sabem que la recuperació sol ser llarga a causa de la gran implicació d’aquesta articulació en el futbol. Tot i que es parla molt de la ruptura del LCA per ser més comuna, la lesió de tríada acostuma a ser més greu i complexa.
Encara que els terminis de recuperació siguin similars entre una tríada i una ruptura del LCA, la tríada té altres repercussions en el genoll.
Un cop recuperat, el futbolista no només haurà de preocupar-se pel LCA, sinó també per dues estructures més que han estat lesionades o operades.
Per això, la prevenció després d’una tríada ha de ser molt més acurada. Si no es recupera bé, el genoll pot patir recaigudes i fins i tot obligar a retirar-se.
Tractament de recuperació
El tractament és semblant al del LCA, però aquest lligament tarda més a sanar que el menisc o el lligament lateral.
- Fase inicial d’immobilització amb manteniment del to muscular
- Treball progressiu de mobilitat i força amb fisioteràpia
- Exercicis isomètrics i aeròbics sense impacte
- Introducció de treball de força concèntrica i excèntrica
- Exercicis aeròbics com bicicleta o pujar escales
- Treball constant d’estabilitat articular
En fases avançades:
- Trot suau
- Treball individual amb pilota
- Exercicis de coordinació i força més exigents
Finalment:
- Entrenament en camp amb oposició
- Exercicis de velocitat i reacció
- Retorn progressiu als entrenaments amb l’equip
Intervenció quirúrgica de la tríada
La tríada no és una única lesió, sinó un conjunt, per tant cada estructura es tracta per separat:
- Lligament encreuat anterior (LCA)
No es regenera per si sol, així que normalment requereix cirurgia. Es col·loca un empelt del propi pacient (normalment del tendó rotulià) mitjançant artroscòpia. - Menisc intern
No es pot substituir, però en alguns casos es pot suturar si la ruptura és neta. Si no, es retiren els fragments solts. - Lligament lateral intern (LLI)
Normalment és una lesió parcial i es tracta de manera conservadora. La cirurgia és poc freqüent.
Complicacions de la lesió
Qualsevol lesió pot complicar-se si no es recupera correctament. En el cas de la tríada, el risc és més alt perquè hi ha diverses estructures afectades.
Possibles problemes:
- Infeccions post quirúrgiques
- Recaigudes per avançar massa ràpid
- Danys per falta de constància en la rehabilitació
Aspectes clau:
- No avançar els terminis
Cal respectar les fases de recuperació. - Constància
És un procés llarg que requereix treball diari i seguiment professional.
Prevenció de la lesió de la tríada
La prevenció es basa en:
- Bona estabilitat del genoll
- Treball específic en gimnàs i en camp
- Coordinació muscular correcta
És essencial evitar el valgo de genoll (moviment cap a dins), que pot provocar la lesió.
També és clau:
- Activar el gluti mitjà
- Coordinar isqui tibials, quàdriceps, adductors i abductors
