Les conseqüències de les noves al·lèrgies provocaran l’asma més resistent al tractament, situació que hauran de tenir en compte els asmàtics que juguen al futbol.
Una de les conseqüències del canvi climàtic és l’arribada de noves al·lèrgies més intenses. Els mesos de gener i febrer han estat els mesos més càlids des que hi ha registres. Una situació anòmala que tindrà les seves conseqüències en la nostra salut respiratòria. Els al·lergòlegs s’estan adonant que l’al·lèrgia al pol·len ja no es qüestió de la primavera. Cada vegada es troben més pacients exposats durant més mesos a aquests símptomes, que estan desencadenant símptomes més greus i amb una pitjor resposta als tractaments tradicionals.
L’impacte del canvi climàtic és la culpable d’una meteorologia extrema amb hiverns més secs i càlids, la qual cosa avança la pol·linització.
Aquest canvi en els condicionants ambientals s’incrementa amb una major contaminació per la falta de pluges, la qual cosa genera uns pòl·lens cada vegada més agressius, ja que reaccionen a l’entorn i obliguen al sistema immune a tenir una resposta més severa. A més, les partícules contaminants serveixen de catalitzador del pol·len, ja que actuen de vehicle de transport .
Les dades són molt contundents. Les gramínies primaverals segueixen fent de les seves, però el pitjor en les cupressàcies (xiprers o les arizòniques), presents de forma intensa durant cada vegada més mesos, amb una pol·linització que pot anar de novembre al mes de març. La concentració del pol·len del xiprers s’ha multiplicat per cinc en gener i febrer en comparació amb l’any passat, amb pics que han arribat fins als 1200 grams per metre cúbic d’aire. Una situació que està provocant un allau de pacients a les consultes mèdiques a les darreres setmanes.
Les darreres dades de l’Associació Espanyola d’al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) estimen que les malalties al·lèrgiques per pòl·lens afecten a més de vuit milions de persones a Espanya, set dels quals són al·lèrgics a gramínies seguits en ordre decreixent l’oliver, arizòniques, plàtan d’ombra, salsola i parietària- Però, la realitat encara és més preocupant, ja que el creixement dels darrers anys és exponencial i ja podríem estar parlant d’uns onze milions d’al·lèrgics a l’estat.
Els experts asseguren que l’epidèmia no infecciosa més important del segle XXI ja és la que correspon a la malaltia al·lèrgica, que augmentarà un 50% en les pròximes dècades segons l’Organització Mundial de la Salut.
Més pacients i amb pitjor pronòstic. A les consultes arriben molts pacients amb símptomes més greus que en temporades anteriors i fins i tot nous pacients primerencs amb una afectació més virulenta del que és habitual. Pacients que es fan al·lèrgics de la nit al dia, i que reaccionen de forma més severa a diferents pòl·lens, la qual cosa és un factor de mal pronòstic.
Les reaccions al·lèrgiques del pol·len són símptomes nasals, el moqueig i llagrimeig. Però s’observa una congestió nasal més persistent que augmenta el risc d’altres seqüeles com sinusitis, otitis, mals de cap intensos o dermatitis atòpica, mentre que els símptomes respiratoris s’agreugen fins al punt de generar la inflamació crònica de la paret dels bronquis i provocar broncospasmes, sibilàncies, dispnea i asma crònic resistent als medicaments.
El gran avanç em al·lergologia s’ha aconseguir de la ma de la immunoteràpia, amb mètodes de diagnòstic molt precisos que porten a fer tractaments més personalitzats. El futur de l’al·lèrgia respiratòria passa per la investigació a nivell molecular per identificar exactament que part de l’al·logènic i quina proteïna en concret provoca la sensibilització, circumstància que permetrà fer immunoteràpia per components moleculars, la qual cosa portarà vacunes molt dirigides amb resultats encara més eficaces.
