El dolor lumbar és una afecció més freqüent en adults que en infants, però, segons indiquen alguns estudis, pot arribar a afectar fins al 6%
dels menors en edat escolar. Aquest percentatge augmenta fins al 7% entre els infants i adolescents que practiquen esports d’alt impacte, com
el futbol.
L’esport és saludable. Tanmateix, en ocasions, pot donar lloc a una patologia de traumatologia desconeguda però molt prevalent entre la
població infantil acostumada a practicar esport: l’espondilosi.
Què és l’espondilosi?
Es tracta d’una malaltia que presenta un defecte o una fractura de l’arc posterior d’una vèrtebra. Generalment es localitza a la zona lumbar (a
l’alçada de la L5) i és molt freqüent entre joves que practiquen disciplines com el futbol, el bàsquet, la dansa, la gimnàstica, el busseig, la lluita
o el patinatge.
L’activitat esportiva té una relació estreta amb el desenvolupament d’una espondilosi. La majoria dels pacients menors de 18 anys
diagnosticats amb aquesta afecció practiquen algun esport de manera continuada, especialment disciplines que impliquen moviments intensos
d’extensió o rotació de la columna lumbar i que es practiquen habitualment de manera intensa, segons especialistes del Departament de
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de la Clínica Universitat de Navarra (CUN).
La majoria dels casos d’ espondilosi són de tipus bilateral (la fractura de la vèrtebra es produeix als dos costats de l’arc vertebral), però fins a
un 33 % de les lesions són unilaterals, i aquestes corresponen a la pràctica d’esports asimètrics, és a dir, aquells que requereixen el colpejo el
llançament d’un objecte mitjançant un moviment de rotació de la columna, com el tennis, el pàdel, el futbol, el golf o l’hoquei.
Dolor lumbar o rigidesa a l’esquena, alguns dels seus símptomes
La primera sospita d’aquesta patologia sorgeix durant l’entrevista amb el pacient, que presenta símptomes típics: dolor lumbar que s’agreuja
amb els moviments de flexo extensió i que millora amb el repòs, rigidesa a l’esquena, espasmes musculars i, en els casos més greus, debilitat
a les cames i afectacions neurològiques.
Tanmateix, molts pacients amb espondilosi són asimptomàtics, fet que dificulta conèixer la prevalença exacta de la malaltia. Segons estudis
recents, s’estima que afecta el 4-5 % dels menors de 6 anys i el 6-7 % dels menors de 18 anys. A Espanya, es calcula que el 6 % de la
població general i el 8 % dels esportistes d’elit presenten espondilosi, segon Departament de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de la Clínica
Universitat de Navarra.
Com es diagnostica l’espondilosi?
Després de l’entrevista amb el pacient, els especialistes realitzen una exploració física i estudis d’imatge per determinar el diagnòstic.
Inicialment, la radiografia sol ser suficient, però en estadis inicials de la malaltia, la fractura pot passar desapercebuda a les imatges, i
aleshores es sol·liciten altres proves, com la ressonància magnètica o proves de medicina nuclear com el SPECT-TC.
Com es tracta l’espondilosi?
El tractament inicial és conservador i eficaç en la majoria dels casos: combina el repòs esportiu, la fisioteràpia —amb exercicis d’enfortiment
muscular del tronc i dels flexors del maluc, i estiraments dels isqui tibials— i l’ús d’un cotilló ortopèdic durant entre 8 i 12 setmanes. L’evolució
amb aquest abordatge sol ser positiva fins a un 90 % dels casos, amb retorn a l’activitat esportiva prèvia.
La cirurgia és una altra opció terapèutica, però els especialistes només la recomanen quan el tractament conservador fracassa o quan existeix
una afectació neurològica. També en casos d’espondilolistesi progressiva (desplaçament d’una vèrtebra sobre una altra), com a resultat d’una
espondilosi no tractada o amb un tractament insuficient. Hi ha dos tipus d’intervencions quirúrgiques: la reparació de la lisi (fractura a l’arc
vertebral) mitjançant cargols o filferros o la fusió de les vèrtebres en cas que hi hagi desplaçament.
Prevenció
- Dedicar temps a l’escalfament abans de l’exercici i aprendre a estirar correctament per prevenir lesions.
- Realitzar estiraments en finalitzar cada sessió.
- Ús adequat del material esportiu i assegurar-se que estigui en bon estat. Si escau, pot ajudar a protegir la columna vertebral durant la
pràctica esportiva. - Protegir el descans i la recuperació dels infants després d’activitats físiques intenses, per prevenir lesions per sobre ús.
- Higiene postural i enfortiment muscular: reforçar els músculs abdominals i lumbars per estabilitzar la columna vertebral i reduir el risc
d’espondilosi.
