Quan ens programen una analítica de sang, sovint ens indiquen que hem d’anar “en dejú”, és a
dir, sense haver menjat ni begut (excepte aigua) durant unes hores prèvies. Aquesta indicació
no és arbitrària: té una base mèdica clara i és fonamental per obtenir resultats fiables.
En primer lloc, quan ingerim aliments, el nostre cos inicia processos digestius i metabòlics que
alteren temporalment la composició de la sang. Nutrients com la glucosa, els lípids (greixos) o
fins i tot certes proteïnes augmenten després de menjar. Si es fes l’analítica en aquest moment,
els valors podrien reflectir l’efecte recent d’un àpat i no l’estat basal real de l’organisme. Per
exemple, el nivell de sucre en sang podria aparèixer elevat sense que la persona tingui cap
problema de salut.
A més, alguns aliments poden interferir directament amb les determinacions de laboratori. Els
greixos, per exemple, poden fer que el sèrum sigui més tèrbol, cosa que dificulta certes anàlisis
i pot alterar els resultats. També begudes com el cafè o l’alcohol poden modificar paràmetres
hormonals o enzimàtics.
Un altre aspecte important és l’estandardització. Perquè els resultats siguin comparables entre
diferents persones i al llarg del temps, les condicions en què es fa l’extracció han de ser les
mateixes. El dejuni assegura que tothom es trobi en un estat metabòlic similar, facilitant així la
interpretació mèdica.
Finalment, cal tenir en compte que el temps de dejuni recomanat sol ser d’entre 8 i 12 hores,
depenent del tipus d’analítica. Durant aquest període sí que es pot beure aigua, ja que no altera
els resultats i ajuda a mantenir una bona hidratació, cosa que fins i tot pot facilitar l’extracció de
sang.
En resum, no menjar abans d’una analítica és essencial per evitar resultats distorsionats i
garantir una valoració mèdica precisa. Seguir correctament aquestes indicacions és una
manera senzilla però clau de cuidar la pròpia salut.
