El futbol és un esport d’alta exigència física i mental. Milers d’ulls mirant, la pressió del resultat, les expectatives pròpies i alienes… Tot plegat pot provocar, fins i tot en futbolistes professionals, episodis d’ansietat o atacs de pànic enmig d’un partit. Lluny de ser un signe de feblesa, aquestes situacions són una resposta humana davant d’un excés d’estrès.
Què és un atac de pànic en el context esportiu?
Un atac de pànic és una aparició sobtada de por intensa acompanyada de símptomes físics com:
- palpitacions accelerades
- sensació d’ofec o falta d’aire
- mareig o visió borrosa
- tensió muscular
- por a perdre el control o a “fallar”
En un partit de futbol, aquests símptomes poden aparèixer de manera inesperada i afectar directament el rendiment del jugador.
Primer pas: reconèixer què està passant
El més important és identificar que es tracta d’ansietat i no d’un perill real. Quan el futbolista entén que el seu cos està reaccionant a l’estrès, i no a una amenaça física, la por disminueix. Pensaments com “això passarà” o “ja ho he superat abans” poden ajudar a reduir la intensitat de l’episodi.
Controlar la respiració en plena acció
La respiració és una eina clau i ràpida:
- inspirar profundament pel nas durant 4 segons
- aguantar l’aire 2 segons
- expirar lentament per la boca durant 6 segons
Aquesta tècnica ajuda a regular el sistema nerviós i pot fer-se aprofitant una aturada del joc, un servei de banda o una falta.
Tornar al present: focalitzar-se en accions simples
Durant l’atac, la ment tendeix a anticipar errors o conseqüències negatives. Per contrarestar-ho, el jugador pot:
- centrar-se només en la següent passada
- sentir sons del camp (crits, pilota, ordres)
- repetir una paraula clau com “calma” o “control”
Aquesta focalització redueix la ruminació i reconnecta el jugador amb el joc real.
El suport de l’equip i el cos tècnic
Un gest de complicitat d’un company, una paraula tranquil·litzadora del capità o la confiança de l’entrenador poden marcar una gran diferència. Normalitzar la salut mental dins l’equip crea un entorn més segur perquè el futbolista pugui recuperar-se sense por al judici.
Treballar-ho fora del camp
La millor manera de superar aquests episodis és prevenir-los:
- treball psicològic amb un professional esportiu
- entrenament en tècniques de relaxació i visualització
- parlar obertament sobre la pressió i les emocions
- millorar l’autoconfiança i l’acceptació de l’error
Molts futbolistes d’elit han explicat públicament les seves lluites amb l’ansietat, demostrant que cuidar la ment és tan important com entrenar el cos.
Un missatge final Un atac de pànic no defineix un futbolista ni la seva carrera. Afrontar-lo amb eines, suport i comprensió pot convertir una experiència difícil en una oportunitat de creixement personal i esportiu. En el futbol, com a la vida, la fortalesa mental
