En els últims anys, els clubs i equips de futbol amateur han detectat un increment
substancial en la freqüència i gravetat de lesions entre els seus jugadors. A diferència
del futbol professional, on hi ha recursos mèdics i preparadors físics dedicats, al futbol
amateur moltes vegades aquestes funcions es fan de manera voluntària o amb
recursos limitats. Aquest fet, combinat amb altres factors, ha contribuït a un augment
de lesions que preocupa tant entrenadors com jugadors i famílies. També hem de tenir
en compte que el nombre de federats augmenta anualment de forma significativa.
Per què augmenten les lesions en el futbol amateur?
- Preparació física insuficient o inadequada
Molts equips amateurs no tenen accés a entrenadors titulats o preparadors físics que
estructurin sessions equilibrades. Això provoca que els jugadors no evolucionin de
manera òptima en termes de resistència, força i flexibilitat —tots elements clau per
prevenir lesions musculars i articulars. - Calendaris intensos i poc planificats
Tot i ser amateur, alguns equips juguen en diverses competicions alhora, incloent-hi
lligues, copes i tornejos de cap de setmana. Sense temps suficient de recuperació
entre partits i entrenaments, el risc de fatiga i, per tant, de lesions es dispara. - Escalfament i recuperació inadequats
L’escalfament previ a l’entrenament o al partit sovint es fa de manera improvisada o
insuficient, i no s’incorporen tècniques de recuperació postesforç (com estiraments o
foam roller). Això facilita l’aparició de lesions musculotendinoses, sobretot als
quàdriceps, isquiotibials i malucs. Recordem el programa de prevenció i escalfament
elaborat per la FIFA 11 Plus. - Terrenys de joc imperfectes
Al futbol amateur és habitual jugar en camps amb irregularitats, forats o superfícies
dures. Aquestes condicions augmenten el risc de torçades de turmell, esquinços i
lesions de genoll. - Equipament inadequat
Botes velles, canelleres de mala qualitat o roba no adequada per al clima poden
semblar detalls menors, però influencien la biomecànica de la carrera i els canvis de
direcció —especialment en superfícies fredes o mullades.
Quins tipus de lesions són més comunes?
Les lesions més habituals al futbol amateur inclouen:
Distensions musculars — especialment als isquis tibials i quàdriceps.
Lesions de genoll — com esquinços de lligaments.
Torçades de turmell — molt freqüents per superfícies irregulars o falta de
control de la tècnica.
Molèsties lumbars i de maluc — relacionades amb falta de força del tronc.
Aquestes lesions acostumen a provocar baixes temporals prolongades que afecten el
ritme de l’equip i l’adherència al programa d’entrenament.
L’impacte sobre els jugadors i els equips
Al futbol amateur, una lesió no només implica reposar físicament; sovint suposa una
interrupció de l’activitat social i lligada a l’equip. Això pot generar frustració i, en alguns
casos, abandonar l’esport. Per als equips, la pèrdua de jugadors clau pot condicionar
resultats i reduir la disponibilitat de banqueta.
En l’àmbit de salut, una lesió mal tractada o amb retorn prematur pot convertir-se en
un problema crònic.
Com es pot frenar aquesta tendència?
Tot i que el futbol amateur no compta amb els recursos del futbol professional, sí que
és possible implementar mesures efectives:
· Escalfament estructurat: dedicar 10-15 minuts abans de cada entrenament o
partit a exercicis d’activació muscular i mobilitat.
· Força i estabilitat: incloure rutines bàsiques de força i treball del «core» pot
reduir apreciablement el risc de lesions.
· Descans i recuperació: planificar dies de descans i escoltar el cos quan
apareixen molèsties.
· Terres de joc i equipament: jugar en camps ben mantinguts i portar botes
adequades per al tipus de superfície.
· Educació i consciència: promoure la tècnica correcta de carrera, frenada i
canvi de direcció entre els jugadors.
Un futur amb menys lesions?
Prevenir l’augment de lesions en el futbol amateur requereix una combinació
d’educació, organització i pràctiques saludables. Amb una planificació adequada i
consciència de la importància de la preparació física i la recuperació, els equips i
jugadors amateurs poden reduir significativament els riscos i gaudir d’aquest esport de
forma més segura i duradora.
