El futbol és un esport complex en què el rendiment d’un jugador és el compendi d’un gran nombre de variables de naturaleses molt diferents, com poden ser aquelles de tipus físic: velocitat o força; o de tipus de decisió: posicionaments, passades encertades o pilotes recuperades; entre d’altres. I el volum muscular, com afecta el rendiment en el futbol?
El rendiment final del jugador no dependrà, per tant, de si ha recorregut més o menys quilòmetres o de si ha realitzat un major nombre d’esprints a diferents velocitats.
Tanmateix, totes aquestes capacitats sí que seran indispensables per arribar abans a una pilota o xutar amb més potència perquè el porter no pugui aturar-la.
Actualment, existeix un gran debat sobre el volum muscular en els jugadors de futbol en què es poden llegir opinions molt diverses al respecte.
Hi ha qui opina que una major massa muscular reduirà la mobilitat del jugador i la seva velocitat, ja que estem acostumats que la composició corporal del futbolista, tradicionalment, ha estat més aviat de complexió prima, amb una musculatura molt treballada però de volum reduït.
D’altra banda, hi ha qui opina que una major massa muscular permetrà realitzar les accions de partit amb més intensitat i reduirà el risc de lesió d’aquesta musculatura, ja que podrà suportar càrregues més elevades.
La meva opinió, basada tant en la meva experiència professional com en la literatura científica, s’acosta més a la segona opció. Tot i això, amb alguns matisos, ja que el volum muscular en si no és el que beneficiarà el futbolista, sinó que el més important serà com ha aconseguit obtenir aquesta massa muscular.
Quins són els músculs amb més demanda en el futbol?
Si bé és cert que la musculatura del tren inferior serà la que tindrà més demanda durant la pràctica del futbol, hem de tenir en compte que tota la musculatura del nostre cos actuarà en totes i cadascuna de les accions que realitzem.
De res serveix tenir un tren inferior molt potent o amb una elevada massa muscular si la musculatura del nostre core, per exemple, no és capaç d’estabilitzar els moviments que requereix cada acció al camp, ja que aquesta funció estabilitzadora serà igualment necessària per executar l’acció amb èxit.
A més, l’existència d’aquests desequilibris serà un risc de lesió molt important per al futbolista.
Músculs amb més risc de lesió
Com hem comentat anteriorment, un dels majors riscos de lesió muscular en el futbol és l’existència de desequilibris dins de les cadenes musculars implicades en cada acció.
Aquestes accions, com córrer a màxima velocitat o saltar per disputar una pilota, no són més que la suma de diferents accions musculars sincronitzades pel nostre sistema nerviós central.
Si parlem de músculs concrets, la literatura coincideix que la lesió amb més incidència en el futbol professional és la dels isqui tibials.
L’última revisió de l’epidemiologia de lesions de la Premier League indica que aquesta lesió representa el 39,5% de les lesions musculars en el futbol. Segons aquest estudi, el segon lloc l’ocupen les lesions a la zona inguinal (25%) i el tercer les lesions de quàdriceps (15,4%).
Si vols conèixer més sobre les lesions més comunes en el món del futbol, et convido a llegir el post específic que vaig fer sobre aquesta temàtica.
Existeix un nou perfil de futbolista?
L’aparició en el futbol d’elit de diversos jugadors amb un major volum muscular del que estem acostumats a veure ha propiciat el debat sobre si el perfil del futbolista està evolucionant cap a esportistes amb una massa muscular més hipertrofiada.
Això ha generat un gran debat sobre si els jugadors realitzen o no prou treball de força i si aquest pot ser el factor diferencial en el rendiment en els pròxims anys.
Tanmateix, considero indispensable remarcar que, en general, tots els futbolistes professionals realitzen un treball de força adequat i específic per al seu esport, i fins i tot per a la seva posició al camp.
No obstant això, és cert que cada vegada més els jugadors entenen que, en un esport cada cop més professionalitzat com el futbol, han de cuidar fins a l’últim detall, no només per arribar a l’elit, sinó per mantenir-s’hi al màxim nivell durant tota la seva carrera.
Un dels principals impulsors d’aquest debat ha estat el futbolista espanyol Adama Traoré, que juga al Wolverhampton Wanderers FC de la Premier League i a la selecció espanyola.
Traoré té una massa muscular pràcticament sense precedents en el futbol professional, així com unes capacitats físiques excepcionals, destacant la seva potència en els primers metres de l’esprint i la seva força.
Aquest jugador és el millor exemple que una gran massa muscular no només no és perjudicial per al rendiment en el futbol, sinó que pot millorar-lo al màxim nivell, sempre que aquesta hipertrofia sigui conseqüència d’un entrenament específic i no un objectiu en si mateixa.
Quins beneficis aporta un alt volum muscular al futbolista?
En general, existeix una relació positiva entre l’àrea de secció transversal muscular i la força absoluta de l’esportista. Aquesta relació és especialment beneficiosa quan l’augment de massa muscular es produeix per una millora del teixit contràctil (hipertrofia de les miofibril·les).
Moviments
En un esport de contacte com el futbol, un altre factor a considerar és que la hipertrofia muscular permetrà moure’s amb un “moment” més gran (massa × velocitat). Així, un jugador amb més massa, a la mateixa velocitat, tindrà un moment superior.
Aquest major moment ajudarà el futbolista a mantenir l’estabilitat en xocs amb adversaris i sortir-ne beneficiat.
Ara bé, això només serà així si la velocitat no disminueix amb l’augment de massa.
Acceleració
Un altre factor clau és l’acceleració, resultat de dividir la força entre la massa. Es poden donar tres escenaris:
- Si la força augmenta més que la massa → l’acceleració augmenta
- Si la massa augmenta més que la força → l’acceleració disminueix
- Si ambdues augmenten proporcionalment → l’acceleració es manté
L’ideal és el primer cas. També és clau la capacitat de desaccelerar per canviar de direcció.
Conclusió: la hipertrofia serà beneficiosa si va acompanyada d’un augment encara més gran de la força (especialment la força relativa).
Velocitat
La velocitat depèn de la distància i el temps. Per tant, un augment de massa ha d’anar acompanyat d’un augment de força relativa perquè no esdevingui un llast.
També són importants factors com la coordinació inter i intramuscular, que milloren amb entrenament específic i permeten reclutar millor les fibres ràpides (tipus II).
Tècnica
Una major massa muscular no és un factor limitant per a la tècnica si s’ha adquirit correctament.
De fet, més miofibril·les i millor control neural poden fer els moviments més precisos.
Un estudi va concloure que els jugadors amb més massa muscular al tren inferior realitzen xuts més precisos.
Riscos d’un alt volum muscular en el futbol
El risc no prové de la massa muscular en si, sinó del tipus d’entrenament que l’ha generat.
Si s’ha guanyat massa muscular amb treball poc específic (càrregues molt altes i moviments lents), augmenta el risc de lesió en accions explosives.
En canvi, si l’entrenament és específic i funcional, una major massa muscular no només no és un risc, sinó que protegeix de lesions musculars.
